La Memòria història i l'Holocaust nazi, a la literatura i al cinema

Tant les novel·les com les pel·lícules sobre l'Holocaust corren el risc de justificar les actuacions dels nazis.

Blade Runner (1982). Del cinema a la literatura: la visió d'un futur incert

Els androides somien xais elèctrics?, de Philip K. Dick és la novel·la que inspirà la magnífica pel·lícula Blade Runner. Tot i que podem inscriure-la dins el gènere la la ciència-ficció, ens anuncia totes les contradiccions en què viu immersa la societat contemporània: la colonització de nous mons, les implicacions morals de la manipulació genètica, l'amenaça de l'home contra si mateix...
Sense deixar de banda aspectes com la por, la incertesa, la recerca de la identitat, les ànsies d'immortalitat que han estat temes recorrents en la literatura, l'art i el món del pensament.
La pel·lícula també reflecteix, en molts dels seus aspectes, la literatura de postguerra i el pessimisme que ha marcat bona part dels escriptors del segle XX.



A Blade Runner la tecnologia es capaç de crear els perfectes substituts de l'home en tasques d'alt risc. El problema sorgeix quan aquestes màquines són conscients de la seva existència i comencen a sentir emocions humanes. Adquireixen, per tant, llibertat de pensament que les converteix en "éssers vius" per uns i en defectes de fabricació per altres.

ACTIVITATS
Després de veure el vídeo, llegeix amb atenció el fragment de la novel·la de P.K. Dick del llibre de text, pàg. 204 i respon:

1. Quina societat es descriu? Comenta-ho relacionat el text i les imatges del film.
2. Quin paper tenen els androides en la situació creada a la postguerra? Per què hi ha milers d'individus que, tot i les dificultats, decideixen quedar-se a la terra?
3. Comenta les darreres paraules de l'androide ("replicant") al vídeo. Què et sembla que vol dir quan diu: "tots aquells moments es perdran en el temps, com llàgrimes en la pluja"?

TALLER DE CREACIÓ
-Escriu un text argumentatiu comentant algunes de les contradiccions de la nostra societat moderna (la solitud i la incomunicació a l'era digital, l'esgotament dels recursos naturals i la seva gestió, la manipulació genètica i les implicacions ètiques...)

Estem sols a l'univers?

Sembla que no. "La probabilitat que estem sols a l’univers és realment baixa. Només necessitem temps i tecnologia, com en tots els grans descobriments de la humanitat»(Seth Shostak).

Existeix vida extraterrestre

Vicent Martínez és un d’aquests científics que intenta donar resposta als principals enigmes de la humanitat. Però, a diferència d’altres col·legues de professió, Martínez no compleix amb l’estereotip de científic excèntric. Es presenta a l’entrevista amb vaquers, camisa i el seu inseparable mòbil oferint l’aspecte d’un home del carrer. Potser és aquesta la clau del seu èxit: acostar al ciutadà corrent el món de la ciència mitjançant un treball constant de divulgació científica. Vicent gesticula, s’entusiasma i respon amb avidesa qualsevol pregunta relacionada amb el seu tema favorit, l’astronomia. Recorda amb un somriure el seu antic professor de filosofia: sense la seua explicació sobre les lleis de Kepler tal vegada no hauria nascut la seua passió per la cosmologia. És el mateix efecte que ara pretén crear Martínez en nosaltres.

El seu llibre Mariners que solquen el cel ofereix una visió de les persones i les idees que han contribuït a configurar la imatge actual de l’univers, per tant no és un llibre d’història de la ciència. Al mateix temps intenta explicar l’origen i l’evolució de l’univers per a proporcionar una comprensió de la cosmologia actual però explicant també com s’ha arribat a saber el que sabem. Els astrònoms tenim la sort -diu- que allò que contem interessa a molta gent precisament perquè té a veure amb les grans qüestions existencials de l’ésser humà: d’on venim? De què està fet l’univers? Quan es va formar i com ho sabem?