ÀNGEL GUIMERÀ: VIDA I OBRA

Àngel Guimerà és una de les figures cabdals del teatre català del XIX. Les seves obres barregen elements romàntics, realistes i naturalistes (Naturalisme francès).Víctor Hugo és l'ascendent romàntic de més pes en l'obra de Guimerà, d'ell va adoptar la tendència a l'universalisme (els grans temes que han afectat de sempre la Humanitat).

BIOGRAFIA
Àngel Guimerà i Jorge va néixer el 1845 a Santa Cruz de Tenerife i va morir a Barcelona el 1924. Fill de mare canària i pare català. La família s'instal·la al Vendrell quan el fill era petit. A finals dels anys 60, Guimerà era un intel·lectual molt actiu, escrivia poesia i publicava en la premsa catalanista. L'any 1871 és un dels fundadors del diari La Renaixença, posteriorment en fou director, i destacà pel caràcter encès dels seus articles. El 1877 obté tres premis als Jocs Florals (certamen literari de gran prestigi), fet que el col·loca, juntament amb Verdaguer, en un lloc de privilegi entre els escriptors de l'època. Guimerà va recórrer les terres catalanes i prengué consciència del sistema caciquista que la política del moment no combatia. Per això va prendre una postura activa socialment.

PRODUCCIÓ LITERÀRIA
Característiques principals: fons religiós clarament catòlic i idealització del món rural, com a representació de seu ideal de catalanitat. A l'obra de Guimerà el tema de la possessió amorosa hi apareix unit al sentiment de marginació o alienació. Els personatges viuen turmentats per passions intenses i desigs irreprimibles que xoquen amb les convencions socials. Lingüísticament proposa un model de llengua col·loquial però acurat, tot evitant arcaismes i cultismes.

Primera etapa (1879-1890). Consta de sis tragèdies romàntiques, escrites en vers i amb personatges aristocràtics, que extreu de les fonts bíbliques i medievals.
D'aquesta època és Mar i cel.

Segona etapa (1890-1900). Els drames realistes. Consta de catorze obres, essent-ne una de les més reeixides La filla del mar (1900). Passa del vers a la prosa, s'apropa a la realitat contemporània i accentua la crítica social i política. Les obres d'aquesta etapa tenen totes un final tràgic, relacionat amb la mort o l'homicidi.
D'aquesta etapa és Terra baixa, l'obra de Guimerà potser més coneguda, i també Maria Rosa. En la primera el personatge de Manelic, ànima ingènua i apassionada, s'enfronta per amor (Marta) al poder opressor (Sebastià). A Maria Rosa la protagonista lluita perquè el seu marit acusat injustament d'assassinat sigui exculpat.

Tercera etapa (1900-1910). Guimerà deixa el seu estil per fer provatures modernistes tant en el vessant naturalista -L'aranya (1906)- com en el simbolista -La santa espina (1907) o La reina vella (1908)-, però no acaba de trobar-hi el seu lloc.

Quarta etapa (1910-1924). Guimerà vol retornar al teatre del segle XIX, que tanta fama li havia donat. Novament compon teatre de reis i cabdills, com Indíbil i Mandoni (1917), però ja no obté els grans èxits anteriors.

Guimerà va ser un escriptor i dramaturg amb una forta repercussió social i amb un enorme èxit popular, una de les figures més emblemàtiques del catalanisme militant. Va ser candidat al Nobel de literatura el 1913. No l'aconseguí, però no es pot negar la repercussió internacional que va assolir. La seva obra ha estat traduïda a totes les llengües occidentals i se'l contempla com un dramaturg universal. Podem dir que va ser l'autor més important del teatre, no sols a Catalunya sinó a tota la Península, en el seu temps.

Bibliografia
FÀBREGAS, X. (1984), "Teatre del segle XIX", dins Història de la literatura catalana. Barcelona, Ed. 62, vol. 1.

A. CARBONELL i M. CASSANYES, Llengua i literatura, Mirada 1, ed. Teide, 2008

Adaptacions teatrals: Un Manelic negre a l'Atrium de Viladecans, dirigit per Hasko Weber

Puntedu sí, puntedu no?

DOGC de la convocatòria.

Els links de l'Assumpta

Sort que l'Assumpta, des del Departament de política lingüística, m'envia links per aprendre el català administratiu!

UN MÓN DE POESIA

INTRODUCCIÓ

Què és la poesia?

-Podem dir que la poesia ens ajuda a descobrir diferents maneres de sentir la realitat...

-Podem pensar que és el millor mitjà per expressar sentiments...

El poeta Joan BROSSA la defineix així: "La POESIA és com l'electricitat, que és a tot arreu. El que s'ha de saber és copsar-la. A tot arreu hi ha POESIA".

PREGUNTES

1. I tu, què en penses? Hi estàs d'acord? Què és per a tu la poesia?

2. Què distingeix la poesia de la prosa?

3. La poesia fa servir unes regles determinades? Quin nom rep aquest grup de regles?

4. Quina és la unitat bàsica del poema?

5. Quines són les regles formals que cal tenir en compte per escriure poesia?

6. Quines són les figures retòriques més destacades?

7. Observa les dues imatges. Són exemples de poemes? Per què?

LA GRAN PREGUNTA

Ara et toca a tu demostrar què has après. Escull una de les següents activitats i descobreix que TU TAMBÉ POTS SER POETA:

1. TALLER DE POESIA: fes una ullada als enllaços de sota i inspira't per crear el teu propi poema.

2. Fes un poema breu i publica'l sobre un fons amb imatges

3. ACTIVITAT EN GRUP: Selecciona objectes diversos i ajunta'ls a partir d'una idea, fes-ne una fotografia i imprimeix-la, pots posar-hi un títol suggerent que n'expliqui el significat.

4. ACTIVITAT EN GRUP: Tria expressions que continguin paraules en sentit figurat, escaneja algunes imatges i fes una composició afegint lletres soltes, un petit text...

POTS CONSULTAR ELS ENLLAÇOS SEGÜENTS:

-Poemes de Pere QUART

-Poesia visual

-Poemes de Joan BROSSA

Per redactar uns estatuts

Per redactar uns estatuts d'una societat privada...

El coltán i la guerra del Congo

El coltán és necessari per als telèfons mòbils, per als ordinadors, per a les video consoles... però aquest mineral també és el causant de la guerra del Congo.

Legislació i drets lingüístics

La llengua catalana al nou Estatut (Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol).

Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.
2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d'utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d'establir les mesures necessàries per a facilitar l'exercici d'aquests drets i el compliment d'aquest deure. D'acord amb el que disposa l'article 32, no hi pot haver discriminació per l'ús de qualsevol de les dues llengües.
3. La Generalitat i l'Estat han d'emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l'oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic.
4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l'Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català.
5. La llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i és oficial a Catalunya, d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística.

Normalització lingüística

Campanyes de foment de la llengua catalana des de 1982.

Novel·la negra siciliana

La lluna de paper, d'Andrea Camilleri, és una de les moltes novel·les on el comissari Montalbano, juntament amb els policies de Vigata, resol amb ajuda de la intuïció -i sense prendre cap nota- sis o set assassinats aparentement sense cap relació. Dues dones li fan ballar el cap, a part de la seva companya Lívia i de la seva amiga Íngrid.
Montelusa -en reallitat Ragusa- és a pocs quilòmetres de la Marinella de Vigata -en realitat San Calogero de Porto Empedocle, ciutat natal de Camilleri- petita platja on en Montalbano es remulla els peus cada vespre i on és possible trobar en Camilleri en persona comprant els famosos cannoli de formatge fresc que tant agraden al comissari. Realitat i ficció. Realitat o ficció?

Teatre romàntic: Àngel Guimerà

Abans de llegir l'obra caldrà llegir la informació sobre el context històricoliterari del dramaturg i també caldrà conèixer la seva vida i obra.

Una bibliotecària maldestra