Óssa major, Óssa menor

Óssa Major: la llegenda ens diu que Cal·listo era una nimfa que estava al servei de la deessa de la caça, Àrtemis, la qual exigia a les seves companyes la mateixa castedat que ella practicava. Cal·listo va ser seduïda per Zeus, i quan Àrtemis s'adonà que estava embarassada, la va transformar en óssa, va cridar a la gossada i la va llançar contra ella. Espantat, Zeus, la va acollir, i la va pujar als cels convertint-la en constel·lació. Observeu que la cua és més llarga del que és normal en aquests animals; això és degut a que per llançar-la cap el cel, Zeus la va agafar, sí!, per la cua.
Des de molt antic també es coneixia com el Carro.

Óssa Menor: la llegenda està relacionada amb la de l'Óssa Major. Ja sabem que Cal·listo va quedar embarassada de Zeus, i va tenir un fill, de nom Arcas. Una vegada transformada en óssa, Cal·listo va errar per la terra durant anys fins que, un dia, va veure el seu fill i, oblidant la seva forma bestial, va córrer a abraçar-lo; ell, espantat, li va llançar una fletxa. En aquest precís moment va aparèixer Zeus, transformà Arcas en ós i va pujar-los ambdós al cel. Descontenta, Hera, la dona de Zeus, va demanar Posidó, déu del mar, que prohibís a "aquelles criatures, en forma d'ós, que es banyessin a les seves aigües". I així s'ha fet des de llavors: aquestes dues constel·lacions no es posen mai sota l'horitzó.
La constel·lació també es diu Cinosura; se suposa que fa referència a la nimfa del mont Ida, a Creta, una de les dides encarregades de l'educació de Zeus, El déu, en recompensa, la va col·locar entre les estrelles de l'Ossa Menor.