LLegenda: Perseu
Acrisi, rei d’Argos, volia tenir un fill baró com a hereu, però tan sols havia tingut una filla molt bonica que es deia Dànae. Desitjós de tenir descendència masculina, consultà el seu futur en un oracle, que li va dir: “No tindràs cap fill baró. El teu successor serà el teu nét, fill de Dànae, però ell et matarà”.
Acrisi es va espantar, i per impedir que la profecia s’acomplís va tancar a Dànae en una habitació subterrània amb parets de bronze, i amb la porta guardada per gossos salvatges.
Però el déu Zeus es va enamorar de la jove Dànae. Per arribar fins a ella es va transformar en una pluja daurada que va penetrar dins l’habitació per una esquerda en el sostre. D’aquesta manera es va unir a ella, i Dànae va concebre i donar a llum en secret un nen, a qui va anomenar Perseu.
Com que la tenien tancada, va poder criar al nen en secret durant uns quants mesos sense que ningú no se n’adonés. Però un dia Perseu va cridar mentre jugava, i Acrisi el va sentir. El rei va descobrir el petit, i no es va creure que fos fill de Zeus (va suposar que algun home havia aconseguit entrar a la cel·la). Així que agafà mare i fill, els tancà dins un cofre de fusta, i els va llençar al mar. Però el cofre no es va enfonsar, sinó que surà a la deriva i, finalment, arribà a les costes d’una illa. Allà foren recollits per un pescador anomenat Dictis, que els va acollir a casa seva. Així Perseu va créixer i es va convertir en un jove atractiu i valent.
El rei Polidectes
El rei de l’illa on havien arribat es deia Polidectes. Aquest rei es va enamorar de Dànae així que la va veure, i contínuament li demanava que es casés amb ell, però Dànae sempre responia que ella ja estava casada amb el déu Zeus, perquè tenien un fill en comú.
Polidectes va pensar que si Perseu moria, Dànae ja no podria al·legar tenir cap vincle amb Zeus, així que va idear un pla pervers per treure’s el noi de sobre.
Polidectes va oferir un banquet, al qual va convidar a tots els nobles de la regió. També Perseu fou convidat. Durant el dinar, el rei va demanar als convidats que cadascú li regalés un cavall, per tal de reunir un bon regal amb què impressionar una reina veïna. Tots es van comprometre a regalar-li aquest cavall, però Perseu, que no tenia cavalls, ni diners per a comprar-los, es va oferir a fer per a ell qualsevol feina que necessités. El rei li va demanar una cosa molt difícil i molt perillosa: li va demanar que li portés el cap de la gorgona Medusa. Era una cosa que mai no havia aconseguit ningú, i Polidectes estava convençut que Perseu moriria en l’intent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario