domingo, 28 de febrero de 2010

D'aquí a 50 anys, la societat del benestar serà una societat de vells. No hi haurà nens.

La reforma de les pensions. article de Joaquin Estefanía

A començaments del segle XX, l'esperança de vida mitjana a Espanya era de 35 anys; avui dia és de 77,8 anys per als homes i 83,3 anys per a les dones, i a l'any 2049 serà de 84,3 per als primers i de 89,9 per a les últimes.

Claude Levi-Strauss deia: "En comparación con la catástrofe demográfica, la caída del comunismo será algo insignificante". ¿Por qué? Porque los políticos, aunque no lo dicen, tendrán que elegir entre gastos de educación para los niños o pagos de pensiones y de seguridad social para los ancianos, dado que los recursos serán escasos.
La sociedad abrirá un análisis coste-beneficio para solucionar este dilema relacionado con el envejecimiento de masas.
Schirrmacher arriba a una conclusió terrible:"la vejez no será agradable; no habrá sillón de orejas ni fuego en la chimenea ni una despensa llena. Los viejos serán como esos invitados que no acaban de irse, y que se quedan aunque hace un rato tenían que haberse ido". Realment, terrible.

Aquest és un debat central obert avui dia, al costat del de la crisi econòmica.

No hay comentarios: